Per fi! Ahir a la tarda varem arribar a BCN! Tothom em diu "que be eh... una setmana més a Cuba!" però més ganes de tornar de les que teniem no les ha tingut ningú i ja sabeu que el que no li passi a Robertinho...
La odisea comença el dia 29 a l'aeroport de la Habana, en plena facturació de tornada la azafata mira a Roberta i diu "¿no tendrá usted conjuntivitis? -en el meu cas era una mica més disimulat però a la Roberta se li veia bastant més- Vayan entrado en psicologia de que no van a viajar"...
http://cubanews.cubaverdad.net/brote-de-conjuntivitis-hemorragica-en-centro-habana/
A partir d'aquí mil trucades als seguros, intermediaris, metges a la Habana, family, feina... i res, una setmana de "aislamiento recomendado" per conjuntivitis hemorragica. Com és vírica, poca cosa es pot fer apart de rentats oculars amb suero i pregar perque el seguent dia de revisió el doctor ho veies prou be com per deixar-nos marxar. Al hotel aviat va correr la veu que estavem infectats i tots alarmats xD.
Finalment, després una espera interminable, dijous varem anar a la revisió bastant optimistes ja que els ulls feien més bona pinta i efectivament ens van donar alta. Bitllets per divendres i ahir tarda fi de l'aventura.
Ha quedat aquest mal gust final, però la semana anterior la veritat es que va ser genial, 3 dies a la Habana Vieja fent pais i 4 a Varadero de relax absolut rollu turista pro.
home sweet home!